Captura-de-pantalla-2013-06-15-a-las-115251
Captura-de-pantalla-2013-06-15-a-las-115301
Captura-de-pantalla-2013-06-15-a-las-115313
Captura-de-pantalla-2013-06-15-a-las-115243

 

Mirades des de la perspectiva de la nova etapa com a centre públic de la Generalitat, la història, la personalitat i els projectes de la nostra escola semblen configurar un tot característic.

 

Sota les esquerdes i els trencaments, forma i textura deixen clarament resseguir les directrius del dibuix.

 

L’escola Costa i Llobera neix, el curs 1958-59, de la mà del Dr. Jaume Bofill i amb l’empenta d’un grup jove de mestres i universitaris de la generació de postguerra, amb la intenció clara i precisa d’entroncar amb la pedagogia renovadora de la Catalunya anterior a la Dictadura i amb l’esperança de fer reviure les seves arrels actives i personalistes.

 

No hi ha romanticisme en la seva acció, sinó fe en el futur i una voluntat sòlida d’educar persones lliures, racionalment crítiques, compromeses políticament i amb un horitzó de valors ordenats de forma nítida: solidaritat social, llibertat democràtica i, com atmosfera que dóna sentit concret a aquests valors, el sentiment de catalanitat sempre obert als altres grups humans i mai tancat en el passat.

 

En els anys 60 l’escola creix, malgrat tots els entrebancs burocràtics de l’Administració.

Creix primerament a l’interior de la seva tasca pedagògica, no solament a través del diàleg, donat i ofert profusament en el si de la comunitat educativa, sinó també en els aspectes essencials de seguiment psicopedagògic dels nens i de la creació de recursos didàctics: col·lecció d’imatges murals, Biblioteca i recollida de documentació per a les sortides, excursions i campaments que ens permeten trepitjar i palpar el país de forma profitosa.

 

Aquests són elements que, adaptats als nous temps i transformats, ja mai deixaran d’estar presents en la nostra línia pedagògica.

 

També cap a l’exterior, participant activament en tot el moviment de renovació pedagògica. La creació de Rosa Sensat i, més endavant, de Coordinació Escolar, és una mostra d’aquesta feina compartida i compartida amb altres institucions escolars d’aquell moment.

 

Els anys 70 veuen l’eclosió dels experimentals que acompanyen la nova llei: l’EGB en primer lloc, el BUP posteriorment. Aquesta tasca ha estat seguida durant els anys 80 i ha marcat fortament els equips de mestres que l’han viscuda. Recordem solament el “Desenvolupament del gust per la lectura”, “La influència de les tècniques en el procés d’aprenentatge dels alumnes de 12 a 16 anys” u, l’experimental del Cicle Superior.

 

La recuperació de la Generalitat, significà per a la nostra, i per a moltes escoles de Catalunya, la possibilitat de portar a terme, de forma real, la idea d’escola com a servei públic obert a tothom, meta que no podia ésser aconseguida a l’escola estatal franquista, fortament ideologitzada i centralitzada, sense entrar en conflicte amb la resta de principis que guiaven la pràctica de les nostres comunitats educatives.

 

El voler polític de tots aquests centres es materialitza en la constitució del CEPEPC com a organització representativa i amb poder de negociació i decisió. Per altra banda, la creació, conjuntament amb altres organitzacions, del “Secretariat de la Campanya en defensa de l’Ensenyament Públic i la seva qualitat” mostra, de forma patent, l’obertura de les escoles de CEPEPC a l’horitzó molt més ampli de tots els col·legis de la Generalitat. 

 

 

 

Go to top