foto_portada1819.jpg

boto menu 1516

boto calendari 1516

boto documents 1516


jan2018.jpg
 
Avui fa cinc anys que el Jan ens va deixar. En un dia tant especial com avui,  volem recordar-lo compartint amb vosaltres el relat que va escriure el Marc Vilamala, company i amic del Jan.
 
La rosa que mai es va regalar
                        per Marc Vilamala Reig
 
-I tu, a qui li regalaràs una rosa demà?
- Doncs, la veritat, és que m’agradaria regalar-li una rosa a la Natàlia, però no estic segur.
- I això? Que vol dir que no estàs segur?
- Doncs... És que m’agrada molt... I em fa por que em pugui dir que no.
- Jo, de tu, no dubtaria ni un segon. Ja veuràs com li encantarà!
- Vols dir? Potser és una mica atrevit.
- No ho pensis tant Jan! I no tinguis tanta por!
- D’acord, d’acord. Li portaré la rosa perquè em deixis d’empipar!
- Jaja! Així m’agrada!
El sol comença a alçar-se sobre la ciutat, comença un nou dia que caracteritza tant a la nostra preciosa ciutat, com al nostre petit país: Sant Jordi.
Els carrers comencen a tenyir-se de vermell, i la escola Costa i Llobera obre les portes als alumnes, que arriben impacients per celebrar els Jocs Florals.
Quan em vaig aproximant a la entrada, un sentiment d’alegria em rodeja. Tant el meu amic com jo tenim una rosa preparada. Només tinc ganes de trobar-me’l per preguntar-li quan li regalarà a la seva estimada. A l’arribar a la entrada de la escola la imatge que veig se’m queda gravada a la pell. Sant Jordi ha arribat, i aquesta vegada no s’ha emportat el drac.
- Ei! Però que ha passat?
- No ho sabem, acabem d’arribar i no entenem res tampoc.
Les mirades entre els companys, d’incertesa i de por, em fan inquietar encara més. M’acosto a una amiga i li dic;
- Tranquil·la, tot anirà bé.
Tot i saber que no serà així, no tinc més paraules per a ella. Tot el curs reunit a la classe. A l’entrar la professora ja només queda plorar. I es que els seus ulls clars i brillants ho deixen tot clar. El meu cap només pot pensar en els milions de roses que es regalaran en un dia tan maco com aquest, excepte una d’elles, que mai podrà arribar a ser regalada.
Sant Jordi mai tornarà a ser igual. I és que aquest conte no és sobre un príncep valent que lluita contra un drac el qual la seva sang vermella es transforma en roses, sinó sobre com una rosa tan bonica es va mustiar, i el vent se la va emportar.
23 roses.
23 roses per una vida.
23 roses per cada record.
23 roses per a un amic.
23 roses per tu.
Fins aviat, Jan.

logo_EN21_centres_horitzontal_300px.png

ANTONIO_RMONTESINOS_2a.jpg

hi_participem_petit.png

PLANTILLA_web_copy.jpg

moodle2

Accés:

6.BANNER_Rectángulo-horizontal_300x250.gif

baixa.png

Navega segur/a:

Go to top

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-ne l'ús o rebutjar-lo.

Per rebutjar-lo has de configurar adequadament el teu navegador. En cas contrari, acceptes l'ús de cookies pel fet de navegar pel nostre web. Política de cookies

Acceptar política